----------------- Gent estranya, estranya gent

La mare sempre em deia: "la gent és gent".
Tenia raó. Per més que facis, per més que vulguis, sempre t'acabes trobant amb gent, que no deixa de ser gent: pel carrer, a la botiga, a la feina, fent cua al teu costat... Gent que és estranya, com estrany és un desconegut, però com estrany és algú que no saps ben bé com explicar el què fa i el perquè ho fa, que et deixa amb una sensació de, "i ara a què ve això?!" I no vull pas dir que potser, entre aquesta gent, hi haurà qui et sorprengui gratament, tingui un detall admirable o simplement et faci un somriure quan tu el necessites. Però, és estrany tenir aquesta sort...